JOSELITO EN UN ARTÍCULO NACIONALISTA Y ANTITAURINO

La revista literaria catalana Festa, en su número del 25 de abril de 1914, publicó un artículo titulado 'Toros i Toreros'. En él, a propósito de una fotografía publicada en El Día Gráfico, en la que se veía a Joselito visitando la redacción del periódico, Antonio Bonnin  Martí compara la actitud del diestro con la de un operario de las rotativas, y a partir de ahí propone una curiosa reflexión teñida de obrerismo, de nacionalismo y también de sentimiento antitaurino.

Dos homes se destacaven en la mateixa, en Gallito i 1' operari.

Portada de la revista literaria Festa

L' un, adotzenat, sense aurèola, ni expresió de cap mena, al mirar-lo sols m'inspir à un profond menyspreu i sentí tot mon natural revoltat, no per ell, que al cap i a la fí fa molt bé d' explotar 1' humana tonteria, sinó per aquest públic inconscient que aixeca pedestals, que fabrica idols, que aboca cegament els seus diners, no al mèrit, no al treball, molt menys a 1' honradés, no, puix rés d' això, ni cap virtut cívica el conmou, no’1 veiéu jamai apasionat, ni per les belles arts, ni per la ciència, molt rarament per lo teatre, sols el fan vibrar els toros i en toros i toreros s' els gasta els seus diners i de toros parla un mes abans, cada dia, al endemà, pertot arreu, i... vaja , sinó fes fàstic faria vergonya.

L' altre, el treballador, tot ell inspirant simpatia, aparentava un home instruit, cuasi intelectual, portant sa dignitat en si mateix, i com tots els de sa clase perpetuament oblidat, i sols de tan en quan, una vaga o una revolta, fa memòria an aquest públic inconscient que en el món hi ha quelcom més que els toros. ¿Vos penseu que les senten aquestes sotregades? A no... tot lo més s' en ocupen i preocupen una mica, no per lo que els interessa, sinó per lo que els molesta veure torbada sa impúdica digestió i com a monstres sense entranyes, giren treballosament el cap, veuen un guardia civil, respiren, i queden altre cop tranquilament dormits.

Jo no se si el nostre poble es més o menys virtuós o menys o més corromput que els altres, crec que si fa o no f a tots son tallats per un mateix patró, sols el diferencia una suau capa de barnís que' n diuen cultura que 'ns els fa apareixer a uns més morigerats que els altres, car en el fons, en tots hi cobeigen les mateixes passions i idèntics vicis, son capassos de les mateixes virtuts i iguals heroismes.

Mes en nostre país, el temperament meridional ens fa exagerats i irreflexius, som impossibles per a el just medi sobretot quan s' en amparen les col·lectivitats.

Quantes i quantes voltes m' hi proposat donarme 1' explicació del perque d' aquesta grossa fatlera que s' apodera de la nostra gent per a presenciar una correguda de toros; no serà perque sigui una festa rara, no serà perque 1' espectacle ofereixi varietat, no, es quelcom incomprensible que dèu tenir la seva raó de esser quan aixís succeeix. Tampoc podem dir que aquesta aflció sigui del gust d' una determinada classe, ja que des de el pobre al ric, de 1' obrer manual al intel·lectual, des de el botiguer al home de carrera, des del baix empleiat al ministre, tots demostren posseirla la fatlera. Per alguna cosa ne diuen la Fiesta, Nacional.

 Tots 1' havem vista una correguda de toros i jo 'm pregunto: ¿qué té aquest espectacle per a atraure i per a sugestionar a les multituts?